La fisioteràpia és el conjunt de mètodes manuals que s’utilitzen per aconseguir la millora, recuperació i resolució de diferents lesions i patologies.
Mitjançant diferents tècniques i treballant amb el moviment, el fisioterapeuta tracta els diferents teixits lesionats. La fisioteràpia no actua només quan una lesió està establerta,
sinó que ens permet actuar com a preventiu de lesions i/o dolències.
També es poden utilitzar eines com la electroteràpia, la termoteràpia, la crioteràpia, la diatèrmia, diferents tècniques invasives (punció seca, neuromodulació, electròlisi), entre d’altres.
Algunes de les patologies que es tracten:
• Patologies de la Columna Vertebral (cervicàlgies, lumbàlgies, hernies discals...)
• Recuperacions pre i post-quirúrgiques
• Disfuncions cranio-mandibulars
• Patologies musculars (trencaments musculars, contusions...)
• Tendinopaties
• Problemes articulars i lligamentosos (esquinços, condropatia rotuliana...)
L’osteopatia és el conjunt de tècniques manuals que s’utilitzen per recuperar la salut del pacient. L’objectiu és trobar l’origen del dolor i, d’aquesta manera, poder solucionar la disfunció que estigui patint, sempre de manera natural i respectant la globalitat del cos.
L’osteopatia treballa sota 4 principis:
La unitat del cos, l’autocuració, la llei de l’artèria suprema i l’estructura governa la funció. Així, mitjançant tècniques estructurals, viscerals, cranials i funcionals, intenta retornar el cos al seu estat òptim
En els darrers anys el nombre de lesions associades a la pràctica esportiva han augmentat, degut al gran nombre de practicants, tant a nivell amateur com professional, i a les exigències cada vegada més fortes de l’esport.
La readaptació esportiva és la unió que hi ha entre la fisioteràpia i la preparació física.
És a dir, entre el treball més passiu de llitera o consulta i el treball actiu. Consisteix en un procés d’ensenyament i aprenentatge facilitant, en el menor temps possible, una recuperació de l’esportista que garanteixi
la seva reincorporació a la pràctica esportiva de manera normal y segura. Aquest procés es fa mitjançant l’aplicació de càrregues, tant a la zona lesionada com a la resta del organisme, per poder afrontar de manera segura i eficaç les demandes competitives de l’esport,
disminuint així les possibilitats de recaure en la lesió o patir noves lesions.
La fisioteràpia del sol pelvià és la part de de la fisioteràpia que treballa les estructures que componen la nostra part uroginecològica. Està indicat tant per dones com per homes que presentin dolors pèlvics, incontinències urinàries o fecals, disfuncions sexuals i, en general, problemes que puguin aparèixer després del part, durant l’embaràs, desprès d’una intervenció quirúrgica, amb canvis hormonals, etc.
La fisioteràpia del sol pelvià també ajuda a treballar la musculatura pelviana per mantenir un estat òptim, tenir un bon control i funcionalitat del cos i poder prevenir futurs problemes.
Des del moment del naixement, el nostre cos pateix tensions que poden provocar disfuncions. Encara que no són patologies, arriben a tenir conseqüències que alteren el seu benestar. La osteopatia pediàtrica treballa des dels primers dies de vida per tal d’alleugerar petits problemes que puguin presentar els nens. Alteracions de la son, estat d’irritabilitat, problemes digestius, còlics, dificultats en la locomoció, problemes respiratoris i de l’aparell múscul-esquelètic. Són alguns dels exemples en què l’osteopatia pot ajudar a nens de totes les edats.
Els hipopressius es caracteritzen perquè generen una disminució de la pressió intra-abdominal. Això és beneficiós per treballar situacions com la incontinència urinària, disfuncions sexuals, postpart o hèrnies entre d’altres.
A la gimnàstica abdominal hipopressiva, es treballa en apnea i es realitza una apertura de les costelles mobilitzant músculs com el transvers del l’abdomen, el diafragma o la musculatura del sòl pelvià.s
L’entrenament funcional es basa en entrenar a partir dels moviments funcionals del cos, treballant així cadenes de moviments complets. Aquest tipus de treball no només millora el rendiment físic, sinó que ajuda a optimitzar la coordinació, l’equilibri i la flexibilitat. És un mètode que busca l’equilibri estructural i rendiment a través del moviment corporal en tots els seus eixos. Mitjançant els exercicis d’entrenament funcional aprendrem a realitzar correctament moviments de la nostra vida diària i a mantenir postures adequades.
L’entrenament funcional té molts avantatges:
• És un entrenament dinàmic pel que no resulta gens monòton o avorrit.
• S’adapta als objectius i característiques físiques de l’esportista, amb el que aconseguirem millors resultats i evitar lesions.
• Es pot practicar durant el període de recuperació d’una lesió.
• S’aconsegueix major agilitat, coordinació i equilibri.
• Augmenta la força muscular.
• Augment de la potència muscular, velocitat i resistència.
• Millora la flexibilitat i la postura corporal.
L’ecografia múscul-esquelètica és una eina cada vegada més important dins la pràctica clínica del fisioterapeuta. Compta amb l’evidència científica d’alta qualitat dins el procés de raonament clínic.
És una eina dinàmica molt útil, ja que ens permet avaluar de forma objectiva en temps real i de manera comparativa el teixit lesionat i poder programar un programa més adient a cada lesió. Ens permet també veure l’evolució del pacient, ajustant el tractament a cada fase del tractaments.
A més, en els darrers anys s’ha desenvolupat l’ús de l’ecografia dins el camp de la fisioteràpia esportiva, com una guia de tècniques de fisioteràpia invasiva, com l’Electròlisi en el tractament de les tendinopaties, en la neuromodulació o en la punció seca pel tractament de la síndrome miofascial, amb l’objectiu de poder ser més precisos i efectius, millorant els resultats dels nostres pacients.
