Donar a llum és una de les experiències més intenses que pot viure el cos d’una dona. Després de nou mesos de canvis profunds i de l’esforç del part, és completament normal que et preguntis quan i com pots tornar a moure’t amb seguretat. Els exercicis després del part són una eina fonamental per recuperar la força, protegir el sòl pelvià i reconnectar amb el teu cos, però s’han d’introduir en el moment adequat i de la manera correcta.
A Espai 3 acompanyem cada dia dones en la seva recuperació postpart, i sabem que els dubtes es repeteixen: puc fer abdominals?, quan puc tornar a córrer?, què passa si tinc pèrdues d’orina? En aquest article t’expliquem què li passa al teu cos després de donar a llum, quan convé començar a fer exercici, quins exercicis són els més recomanables en cada fase, quins has d’evitar i per què la valoració d’una fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià marca la diferència entre una tornada a l’exercici segura i una de plena de riscos innecessaris.
La resposta ràpida
Si només tens un minut, queda’t amb això: caminar i activar suaument el sòl pelvià es pot començar al cap de pocs dies del part; el treball específic d’abdomen i sòl pelvià s’inicia passada la quarantena (unes sis setmanes en part vaginal i unes vuit després d’una cesària); i l’esport d’impacte, com córrer, no s’hauria de reprendre abans de les dotze setmanes i sense símptomes. Abans d’augmentar la intensitat, el més recomanable és fer una valoració amb un fisioterapeuta especialitzat en sòl pelvià.
| Activitat | Part vaginal | Cesària |
|---|---|---|
| Caminar a ritme suau | Des de les primeres 24-48 hores | Des dels primers dies, sense forçar |
| Respiració diafragmàtica i exercicis de Kegel suaus | Des dels primers dies | Des dels primers dies, si no hi ha dolor |
| Activació del transvers abdominal | A partir de la segona setmana, de manera molt suau | Quan la cicatriu ho permeti, amb supervisió |
| Valoració de fisioteràpia de sòl pelvià | Al voltant de la sisena setmana | Al voltant de la vuitena setmana |
| Exercicis hipopressius i enfortiment sense impacte | Després de la quarantena i la valoració | A partir de la vuitena setmana |
| Cursa i esport d’impacte | A partir de la dotzena setmana, sense símptomes | A partir de la dotzena setmana o més tard, sense símptomes |
Aquests terminis són orientatius: cada cos i cada part són diferents, i la progressió s’ha d’adaptar sempre a la teva recuperació real, no al calendari.
Per què el postpart necessita un pla de recuperació propi
El postpart no és una simple pausa entre l’embaràs i la tornada a la normalitat: és una etapa amb entitat pròpia que mereix la mateixa atenció que qualsevol procés de rehabilitació. Durant la gestació, l’úter multiplica la seva mida, la musculatura abdominal s’estira per deixar espai al nadó i el sòl pelvià suporta una càrrega creixent durant mesos. A tot això s’hi suma l’esforç del part, sigui vaginal o per cesària.
Pretendre reprendre l’activitat física com si no hagués passat res és un dels errors més freqüents que veiem a la consulta. La tornada a l’exercici després del part ha de ser progressiva, individualitzada i respectuosa amb els temps de cicatrització dels teixits.
Què li passa al teu cos després de donar a llum
Després del naixement del nadó comença el puerperi, un període d’unes sis setmanes (una mica més si hi ha hagut cesària) en què l’organisme torna a poc a poc al seu estat previ a l’embaràs. L’úter es contrau fins a recuperar la seva mida, els nivells hormonals es reajusten i els teixits que s’han distès inicien la seva reparació. La relaxina, l’hormona que augmenta la laxitud dels lligaments durant la gestació, pot continuar present durant mesos, sobretot si dones el pit, cosa que fa que les articulacions siguin més inestables del que és habitual.
És important entendre que aquesta recuperació no es produeix d’un dia per l’altre. L’abdomen triga setmanes a recuperar part del seu to, i la musculatura del sòl pelvià necessita un treball específic per tornar a complir la seva funció de sosteniment.
El paper del sòl pelvià i de l’abdomen profund
El sòl pelvià és el conjunt de músculs i teixits que tanca la part inferior de la pelvis i sosté la bufeta, l’úter i el recte. Treballa de manera coordinada amb el diafragma, el transvers de l’abdomen i la musculatura profunda de l’esquena, i forma el que solem anomenar el core o centre del cos. Quan algun d’aquests elements falla, apareixen disfuncions com la incontinència urinària postpart, el dolor lumbar o la sensació de pesadesa a la zona genital.
Per això, qualsevol programa d’exercicis després del part ha de començar per reprogramar aquesta musculatura profunda abans de passar a exercicis més exigents. Començar la casa per la teulada, és a dir, començar per abdominals intensos o per l’impacte, només augmenta el risc de lesions i disfuncions.
Pots trobar més informació sobre la recuperació postpart al nostre article.
Quan es pot començar a fer exercici després del part?
La resposta curta és la següent: l’activitat molt suau, com caminar o respirar de manera conscient, pot començar al cap de pocs dies de donar a llum; el treball específic de recuperació, passada la quarantena; i l’esport d’impacte, a partir de les dotze setmanes com a molt aviat. No hi ha una data única vàlida per a totes les dones, perquè cada part i cada cos són diferents, però sí que hi ha pautes generals avalades per l’evidència científica que convé conèixer.
La quarantena, un període de repòs actiu
Durant les primeres sis setmanes, l’objectiu no és entrenar, sinó recuperar-se. Això no vol dir quedar-se immòbil: parlem d’un repòs actiu en què pots caminar a ritme suau, cuidar la postura quan alletes i quan agafes el nadó, i fer exercicis molt suaus de respiració i d’activació del sòl pelvià. De fet, institucions de referència com Mayo Clinic assenyalen que, després d’un part vaginal sense complicacions, és possible començar amb activitat molt lleugera pocs dies després de donar a llum, sempre escoltant els senyals del cos.
Les passejades curtes amb el cotxet, sense forçar el ritme ni la distància, són una manera excel·lent d’activar la circulació, millorar l’estat d’ànim i començar a moure’s sense comprometre la recuperació dels teixits.
Diferències entre part vaginal i cesària
El tipus de part condiciona els terminis. Després d’un part vaginal, la reeducació abdominal i pelviana més específica se sol iniciar passada la quarantena. En canvi, la cesària és una cirurgia abdominal major: la cicatriu externa i interna necessita temps per tancar-se, de manera que l’exercici després d’una cesària s’ha de posposar una mica més, generalment fins a les vuit setmanes, i sempre amb el vistiplau de l’equip mèdic. Caminar, això sí, es recomana des dels primers dies també en aquest cas, perquè afavoreix la cicatrització i prevé complicacions circulatòries.
La valoració de fisioteràpia de sòl pelvià
Passada la quarantena, el pas més intel·ligent que pots fer és acudir a una valoració amb un fisioterapeuta especialitzat en fisioteràpia de sòl pelvià. En aquesta primera visita explorem l’estat de la teva musculatura perineal, mesurem si hi ha diàstasi abdominal, revisem la cicatriu de l’episiotomia o de la cesària si n’hi ha, i analitzem el teu patró respiratori i postural. Amb tota aquesta informació dissenyem un programa de recuperació a la teva mida, amb objectius realistes i una progressió segura.
Aquest punt és clau i, tanmateix, moltes dones el desconeixen: no es tracta d’esperar a tenir símptomes per demanar ajuda, sinó de valorar el punt de partida per prevenir problemes futurs. Una revisió postpart hauria de ser tan habitual com la revisió del nadó amb el pediatre.
Exercicis després del part recomanats en cada fase
A continuació t’expliquem com estructurem habitualment els exercicis després del part, des dels primers dies fins a la readaptació esportiva completa. Recorda que aquestes pautes són orientatives i que l’ideal és que un professional adapti cada fase a la teva situació concreta.
Primeres setmanes: respiració i activació suau
En aquesta fase l’objectiu és despertar la musculatura profunda sense generar pressió sobre l’abdomen ni sobre el perineu.
Respiració diafragmàtica
És el punt de partida de tota la recuperació. Estirada o asseguda amb l’esquena recolzada, col·loca les mans sobre les costelles baixes, inspira pel nas deixant que les costelles s’expandeixin cap als costats i espira lentament per la boca, notant com l’abdomen es recull suaument cap endins. Aquesta respiració conscient millora la mobilitat del diafragma, redueix la pressió intraabdominal i prepara el terreny per a la resta d’exercicis.
Exercicis de Kegel
Els exercicis de Kegel consisteixen a contraure i relaxar la musculatura del sòl pelvià, com si volguessis tallar el raig de l’orina, sense fer-ho mai durant la micció real. Es poden iniciar de manera molt suau al cap de pocs dies del part, perquè la contracció afavoreix el reg sanguini de la zona i accelera la recuperació perineal. La clau és fer-los bé: moltes dones contrauen els glutis o els abdominals en lloc del perineu, de manera que aprendre la tècnica amb una fisioterapeuta en multiplica l’eficàcia.
Activació del transvers abdominal
El transvers de l’abdomen és la nostra faixa natural. Per activar-lo, en espirar porta suaument el melic cap a la columna, com si et cordessis uns pantalons lleugerament ajustats, sense bloquejar la respiració ni empènyer cap avall. Aquest treball, coordinat amb la contracció del sòl pelvià, és la base per enfortir l’abdomen després de l’embaràs de manera segura.
A partir de la quarantena: enfortir sense pressió
Un cop superada la valoració postpart, ampliem el repertori amb exercicis que enforteixen sense augmentar la pressió sobre el sòl pelvià.
Gimnàstica abdominal hipopressiva
Els exercicis hipopressius combinen postures específiques amb una apnea espiratòria que redueix la pressió dins de l’abdomen i provoca una activació reflexa de la faixa abdominal i del perineu. Ben executada, la gimnàstica abdominal hipopressiva ajuda a tonificar l’abdomen, millora la postura i contribueix que els òrgans pelvians recuperin la seva posició. Ara bé, no és una tècnica per aprendre sola amb vídeos: l’execució incorrecta pot resultar contraproduent, i en alguns casos, com ara diàstasis molt àmplies o determinades condicions mèdiques, convé posposar-la o substituir-la per un altre tipus de treball. Per això sempre l’ensenyem de manera individualitzada.
Pont de glutis i treball postural
El pont de glutis, els esquats sense càrrega, els exercicis de mobilitat de columna com el gat i el camell, i el treball postural amb banda elàstica permeten recuperar força en glutis, cames i esquena, zones castigades per les hores de porteig i lactància. Tots es fan coordinant la respiració amb l’activació del core, de manera que cada repetició reforci el patró correcte.
Tornada progressiva a l’esport i a l’impacte
Córrer, saltar o practicar esports d’impacte exigeix que el sòl pelvià i l’abdomen estiguin preparats per absorbir aquestes forces. Com a norma general, recomanem no plantejar-se tornar a córrer després del part abans de les dotze setmanes, i sempre després de comprovar que no hi ha símptomes com pèrdues d’orina, pesadesa vaginal o dolor. La readaptació esportiva postpart segueix una progressió lògica: primer força i control, després caminades ràpides, més tard trot suau en intervals i, finalment, cursa contínua i intensitat. El Col·legi Americà d’Obstetres i Ginecòlegs (ACOG) recomana acumular de manera progressiva uns 150 minuts setmanals d’activitat aeròbica d’intensitat moderada en el postpart, començant amb sessions curtes de 20 a 30 minuts.
Si eres esportista abans de l’embaràs, tingues paciència: recuperaràs el teu nivell, però saltar-te etapes se sol traduir en lesions o disfuncions que acaben allargant el procés molt més que una progressió ben planificada.
Exercicis que convé evitar en el postpart
Tan important com saber què fer és saber què no fer durant els primers mesos. En general, desaconsellem en les fases inicials de la recuperació:
- Els abdominals tradicionals (crunches o encongiments), perquè augmenten la pressió intraabdominal, empenyen les vísceres cap avall i poden agreujar tant la diàstasi com les disfuncions del sòl pelvià.
- Les planxes i altres exercicis isomètrics exigents, fins que l’abdomen profund sigui capaç de gestionar-los sense abombaments a la línia mitjana.
- Els exercicis d’impacte, com córrer, saltar a corda o les classes d’alta intensitat, abans d’haver verificat l’estat del sòl pelvià.
- L’aixecament de càrregues pesades sense tècnica ni control de la pressió abdominal, inclòs carregar de manera repetida pesos com el cabàs o la cadireta del cotxe amb males postures.
- Les rutines genèriques de xarxes socials que no tenen en compte el teu punt de partida ni el teu tipus de part.
Evitar aquests exercicis no és una prohibició per sempre: és una qüestió d’ordre. Quan la base està recuperada, pràcticament tot torna a estar sobre la taula.
Què és la diàstasi abdominal i com es tracta?
La diàstasi abdominal és la separació dels rectes de l’abdomen al llarg de la línia alba, el teixit connectiu que els uneix a la línia mitjana. Durant l’embaràs aquesta separació és fisiològica i necessària, però en algunes dones no es tanca espontàniament després del part. Les seves conseqüències van més enllà de l’estètica: una diàstasi no tractada pot perpetuar el dolor lumbar, afavorir les disfuncions del sòl pelvià i limitar la capacitat de fer exercici amb seguretat.
Abans de reprendre qualsevol activitat abdominal intensa, convé comprovar si hi ha diàstasi. A la consulta la valorem mesurant la separació i, sobretot, la capacitat del teixit per generar tensió, que és el que realment en determina la funcionalitat. El tractament de fisioteràpia combina treball del transvers de l’abdomen, control respiratori, exercicis progressius de càrrega i, quan està indicat, tècniques hipopressives i teràpia manual sobre la cicatriu. La bona notícia és que, amb un programa ben pautat i constància, la majoria de les diàstasis milloren de manera notable en un termini de tres a sis mesos.
Senyals d’alerta que no has d’ignorar
Mentre fas els teus exercicis després del part, el teu cos et parla. Atura l’exercici i consulta amb un professional si notes algun d’aquests símptomes:
- Pèrdues d’orina en tossir, riure, saltar o aixecar pes.
- Sensació de pes, bony o pressió a la vagina, que pot indicar un prolapse.
- Dolor abdominal, pelvià o a la cicatriu que no millora o que empitjora amb l’exercici.
- Abombament visible a la línia mitjana de l’abdomen en fer esforços.
- Sagnat vaginal que reapareix o augmenta després de l’activitat física.
- Dolor en les relacions sexuals que persisteix més enllà de les primeres setmanes.
Cap d’aquests símptomes és una cosa amb la qual calgui resignar-se a viure pel fet d’haver estat mare. Són freqüents, sí, però no normals, i la fisioteràpia especialitzada té eines eficaces per tractar-los. L’evidència recollida pel comitè de pràctica obstètrica de l’ACOG avala, a més, que l’exercici ben pautat en el postpart no només és segur, sinó que contribueix a prevenir la depressió postpart i a millorar la qualitat de vida de la mare.
Com t’ajudem des de la fisioteràpia i la readaptació
A Espai 3 entenem la recuperació postpart com un procés complet que va molt més enllà d’una taula d’exercicis. El nostre enfocament combina la fisioteràpia de sòl pelvià amb la readaptació a l’exercici, de manera que el mateix equip que valora el teu perineu i el teu abdomen dissenya i supervisa la teva tornada a l’activitat física.
El procés comença amb una valoració exhaustiva del teu sòl pelvià, la teva paret abdominal, les teves cicatrius i la teva postura. A partir d’aquí construïm un pla progressiu que integra el treball respiratori, la reeducació del core, l’enfortiment global i, quan arriba el moment, la readaptació a l’impacte i a l’esport que practicaves abans de l’embaràs. T’acompanyem en cada fase, ajustant la càrrega segons la teva evolució i resolent els dubtes que van sorgint, perquè sabem que la maternitat ja porta prou incerteses per afegir-hi la de no saber si t’estàs movent bé.
La nostra experiència ens ha ensenyat una cosa que ens agrada repetir a la consulta: el millor moment per ocupar-se del postpart és abans que apareguin els problemes. Invertir unes setmanes a recuperar bé la base et permetrà gaudir de l’exercici, de l’esport i del teu dia a dia amb el teu nadó sense limitacions.
Preguntes freqüents sobre els exercicis postpart
Quan puc començar a fer exercici després del part?
Depèn del tipus de part i del teu estat. Caminar i fer respiracions i contraccions suaus del sòl pelvià es pot iniciar al cap de pocs dies. El treball específic de recuperació abdominal i pelviana sol començar passada la quarantena en parts vaginals i al voltant de les vuit setmanes després d’una cesària, idealment després d’una valoració de fisioteràpia postpart.
Puc fer abdominals tradicionals després de donar a llum?
No durant els primers mesos. Els abdominals clàssics augmenten la pressió sobre un abdomen i un sòl pelvià encara debilitats, i poden empitjorar la diàstasi o afavorir la incontinència i el prolapse. Primer es reeduca la musculatura profunda amb exercicis com l’activació del transvers o els hipopressius supervisats, i més endavant es reintrodueixen els exercicis abdominals convencionals de manera progressiva.
Quan puc tornar a córrer després del part?
La recomanació general és esperar com a mínim dotze setmanes i comprovar abans que no hi ha pèrdues d’orina, pesadesa vaginal ni dolor. A més, convé haver recuperat prèviament força al core, els glutis i les cames. Una readaptació a la cursa ben planificada, amb intervals de trot progressius, redueix molt el risc de lesions i de disfuncions del sòl pelvià.
Què són els exercicis hipopressius i per a què serveixen en el postpart?
La gimnàstica abdominal hipopressiva combina postures i una tècnica respiratòria específica que disminueix la pressió dins de l’abdomen i activa de manera reflexa la faixa abdominal i el sòl pelvià. En el postpart ajuda a tonificar l’abdomen, millorar la postura i afavorir la recol·locació dels òrgans pelvians. S’ha d’aprendre amb un professional, ja que una mala execució pot resultar contraproduent.
És normal tenir pèrdues d’orina en fer exercici després del part?
És freqüent, però no és normal ni una cosa que hagis d’acceptar com a inevitable. La incontinència urinària postpart indica que el sòl pelvià encara no gestiona bé la pressió, i respon molt bé al tractament de fisioteràpia especialitzada. Si et passa, redueix l’impacte en els teus entrenaments i demana una valoració com més aviat millor.
Fes el primer pas cap a la teva recuperació
Tornar a moure’t després de donar a llum no consisteix a recuperar el teu cos d’abans tan de pressa com sigui possible, sinó a reconstruir una base sòlida que t’acompanyi durant tota la maternitat i la resta de la teva vida. Com has vist, els exercicis després del part segueixen una lògica clara: primer la respiració i l’activació del sòl pelvià i de l’abdomen profund, després l’enfortiment sense pressió i, finalment, la tornada progressiva a l’impacte i a l’esport. Respectar aquest ordre és el que converteix l’exercici en un aliat de la teva salut en lloc d’una font de problemes.
També has vist que hi ha senyals que no convé ignorar, com les pèrdues d’orina o la sensació de pesadesa, i que la diàstasi abdominal mereix una valoració específica abans d’exigir massa al teu abdomen. La clau de tot el procés és la individualització: cada part, cada cos i cada història són diferents, i el teu pla de recuperació també ho hauria de ser.



